Renovat

Avui parlarem del diferencial i dels diferents tipus que existeixen. Un diferencial, bàsicament és un mecanisme que porten tots els cotxes al eix o als eixos on hi ha tracció, que realitza la funció de donar diferents velocitats a les rodes, ja que en una corba, la roda de l’interior recorre menys distancia que la del exterior.

Diferencial lliure: El diferencial lliure és el més bàsic i el que porten la majoria de cotxes. Realitza la funció que hem explicat de compensar la diferencia de distància que recorren les rodes interiors i exteriors al fer una corba. L’eix que mou cada una de les rodes va unit a un pinyó anomenat planetari. La força del motor arriba al engranatge principal de la corona del diferencial que conté uns pinyons lliures anomenats satèl·lits. En línia recta els satèl·lits empenyen els planetaris , però en una corba a més a més giren sobre ells mateixos absorbint la diferència de gir dels semieixos.

El problema d’aquest tipus de diferencial és que cada semieix és necessari perquè l’altre faci força (acció-reacció), i clar això és un problema quan una roda no toca al terra o perd adherència, ja que en aquest cas tota la força del motor va a la roda que no té adherència i l’altre es queda sense gens de força. Per posar un exemple, si tenim una roda al gel i una en una en asfalt, el cotxe no podrà avançar ja que el diferencial donarà tota la força a la roda del gel.

Diferencial bloquejable: S’utilitza per evitar que ens quedem sense força per culpa de una roda que quedi sense adherència. Aquests diferencials normalment no són permanents, sinó que s’activen i es desactiven manualment. Quan s’activa, un mecanisme s’encarrega de bloquejar el diferencial i això provoca que cada roda giri igual que l’altre, és a dir les dues tenen sempre la mateixa força i roden sempre a la mateixa velocitat. Només es pot utilitzar a velocitats baixes ja que si s’utilitzés per una conducció normal, a part de que el cotxe no es comportaria tant bé, la transmissió estaria sotmesa a uns esforços que provocarien danys mecànics. Només utilitzen aquest diferencial els tot terrenys i només s’utilitza en cas de encallar el cotxe.

Diferencial viscós: És un diferencial en el que no existeix una unió mecànica entre els semieixos, sinó que es fa a traves de un fluid de alta viscositat. El fluid banya un cilindre on hi ha un joc de discs intercalables, cada un d’ells solidari amb un semieix del diferencial. La diferencia de gir com pot ser fer una corba no és suficient com per bloquejar el diferencial i actua com un diferencial lliure. Només si una roda patina provoca la suficient temperatura per bloquejar el diferencial. Però té el problema de que tarda un cert temps en escalfar-se i per tant a bloquejar i quan s’utilitza molta estona, pot escalfar-se massa i perdre viscositat. Pot unir-se a un diferencial normal i el conjunt actua com un diferencial autoblocant.

Diferencial autoblocant o de desplaçament limitat: És un tipus de diferencial bloquejable que nomes anul·la part de l’efecte diferencial, és a dir, limiten la possibilitat de que una roda giri lliurement respecte l’altre segons un tarat fix predeterminat. Aquets tarat és una relació entre les dues rodes amb tant per cent de manera que el 0% representa un diferencial lliure i el 100% un diferencial bloquejat. N’hi ha de diversos tipus, tot i que tradicionalment els més utilitzat són els mecànics , en els que al detectar diferencia de gir entre els semieixos, la resistència de una molla fa actuar un mecanisme que augmenta el fregament intern limitant l’efecte diferencial. Altres tipus de diferencials autoblocants són el Torsen, que és un tipus de autoblocant mecànic més avançat, i els de acoblament viscós que consisteix en posar un diferencial normal més un de viscós.

Actualment mols cotxes que es venen utilitzen diferencials autoblocants elèctrics. No són exactament un diferencial autoblocant, sinó que per mitjà dels sensors del ABS frenen les rodes que perden adherència i alguns a més a més també limiten momentàniament la potencia del motor. Això no deixa de ser una solució econòmica per disposar de autoblocant, ja que els diferencials autoblocants solen ser cars.

A continuació us deixo un petit vídeo on es pot veure l’engranatge de la dreta gira mes a poc a  poc que el de l’esquerra, ja que es el de la roda de l’interior de la corba i a de girar menys així us podeu fer una idea de com funciona un diferencial lliure.

Bé si heu arribat fins aquí ja coneixeu els diferents tipus de diferencials que hi ha, i si us interesseu per un tot terreny mireu que tingui la opció de bloquejar els diferencials, si voleu un cotxe esportiu esteu al cas de si porta diferencial autoblocant, sobretot si el cotxe és potent en les corbes pot perdre tracció al donar gas, i un autoblocant pot ajudar molt a que això no passi. També sembla una bona solució, sobretot econòmicament, el diferencial autoblocant elèctric, tot i que sempre són millors els altres.