Renovat

Avui en dia les empreses han passat de pensar “per què” o “hauria” de fer servir les xarxes socials, a pensar “on” i “de quina manera” s’haurien de fer anar les xarxes socials.

Un factor principal a l’hora de contestar aquestes preguntes consisteix en entendre de forma efectiva en quines xarxes socials està la gent amb qui volem contactar, és a dir una empresa hauria de saber si els seus clients fan servir el Twitter, el Facebook, el Linkedin, i perquè no, també podria ser que fessin servir el Mister Wong o el Qaiku, mai se sap. Les empreses han de seguir les persones a través de les xarxes socials, no dir-los a quina s’han d’apuntar.

El problema ve quan els clients no ens envien la URL del seu blog personal on ensenyen totes les xarxes socials on estan, la seva adreça, i el paradís fiscal on han passat les vacances “pre-corralito”. En aquests casos no cal que ens alarmem ja que aquí hi han uns quants mètodes per solucionar aquest problema:

Contractar un espia

Hi ha dues firmes líders en la ciència de l’antropología social: Flowtown i Rapleaf.

Això de l’antropologia social consisteix en portar una llista amb els e-mails dels nostres clients i aquests serveis endevinen quins dels nostres clients estan apuntats a Twitter, al Facebook, al Linkedin i a altres xarxes socials, també endevinen quins son els seus gustos i altres detalls importants.

Flowtown és perfecte per petites i mitjanes empreses, i Rapleaf és per empreses més grans.

Preguntar

Aquesta és potser la forma més obvia de conèixer quines xarxes socials utilitzen els nostres clients, encara que curiosament també és la menys utilitzada.

Amb un formulari de contacte, una subscripció a Newsletter, o un carret de compra, es poden demanar més dades que el nom,l’adreça i l’e-mail. Com a miniim s’haurien de preguntar si es té Facebook Twitter o Linkedin.

Es clar que això de demanar informació té una doble cara ja que fa més difícil que s’omplin els formularis i tot això.