Què us sembla aquest ordinador portàtil? No és precisament el paradigma de la portabilitat, oi?

I si us digués que un disc dur de 10 MB té un preu de 3.398 dòlars (uns 2.600 euros)? Em prendríeu per boig, no? Si tothom té pendrives més barats i de molta, moltíssima, més capacitat!

Doncs això, o coses similars, és el que proposaven els anuncis de fa uns anyets. En podeu veure un curiosíssim recull a 30 old Pc ads that will blow your processor. Espectacular.

Enllaç | 30 old Pc ads that will blow your processor

Via | Microsiervos

Tal com veureu al vídeo de sota aquestes ratlles, l’invent funciona amb un projector i una webcam, connectats, òbviament, a un ordinador. El projector ens mostra sobre el nostre plat buit la teca disponible i els botons per a escollir el menjar mostrat, o bé per a passar al plat següent. Útil, fàcil, vistós i original. Què més voleu? Llàstima que pel que sembla, només es tracta d’un disseny prototípic. Ignoro totalment quan podrem triar el nostre menú amb aquest peculiar enginy.

Enllaç | On Appétit

Thanapant, la mestressa d’un restaurant japonès del centre de Bangkok, ja en disposa de quatre i n’està molt satisfeta assegurant, fins i tot, que és el futur de l’hostaleria.

Aquestes són les seves declaracions:

No arriba mai tard, ni s’agafa temps lliure per fumar ni demana “propina”, a més a més, fa el treball de vuit persones.

Fa sis anys, Thanapant va visitar una fira de robòtica experimental a Japó i va encarregar un prototip pagant quasi 150,000€ per quatre cambrers-robots super eficients i ràpids, tant que espera recuperar la inversió en menys de dos anys.

Són casi perfectes, no es poden equivocar.

Dos d’ells només disposen d’un braç (versió simple) que apropen els plats als altres dos companys seus que disposen de dos braços(versió complexa), cos mòbil i uniforme. Aquests últims, a través d’un rail es mouen fins a la taula corresponent. Tot i així, no serveixen begudes, fallen a l’hora de recollir els plats de la taula i no saben passar el compte. Però ja ho diuen, res és perfecte i els humans, de moment, en podem donar gràcies.

Per acabar, si sona una determinada melodia els robots s’agafen uns minuts de descans ballant per a entretenir als clients.

I és que aquest innovador hospital, que ha costat 300 milions de lliures (uns 365 milions d’euros), serà el primer del Regne Unit en incorporar una flota de màquines preparades per a fer tota una sèrie de tasques, més o menys bàsiques, com ara endur-se els residus clínics, netejar passadissos i habitacions, repartir menjar o transportar medecines des de la seva pròpia farmàcia automatitzada. Els bidells i les senyores de la neteja de la zona probablement s’estiguin estirant els cabells, però, evidentment, els robots (encara) no estan preparats per a substituir metges i infermers.

Expliquen a la BBC que aquests treballadors de nova generació es passejaran per una xarxa de passadissos ubicada al subsòl de les instal·lacions hospitalàries i que qualsevol metge o infermer els podrà cridar quan els necessiti, mitjançant una PDA. Aleshores el robot, tot solet, guiat per una sèrie de làsers, agafarà l’ascensor que cregui convenient per a arribar on el necessiten i realitzar la feina encomanada. Comenta un infermer que els ascensors que faran servir no són els mateixos que usaran els pacients o els visitants de l’hospital, per tant, queden descartats els ensurts en obrir-se les portes. A part d’això, els robots també tindran una sèrie de rutes i tasques adientment programades i temporitzades que hauran de seguir; la seva pròpia “rutina de feina”.

Es tracta d’una innovació força futurista i aparentment ben preparada que si dóna bon resultat, potser no trigarem massa temps a veure en algun hospital del país.

Enllaç | Vídeo a la BBC

Els guanyadors es donaran a conèixer a Mataró el dia 1 d’octubre però abans han de passar per dos fases; una primera en que s’elegeix cinc finalistes per a cada categoria per votació popular i una segona on un jurat especialitzat elegeix el guanyador final entre els cinc blocs finalistes.

Per aquest motiu si trobeu interessant el bloc us voldríem demanar un cop de mà amb les votacions per intentar arribar a la mencionada final. Per votar el bloc, és tan senzill com fer clic en aquest enllaç i fer clic a on posa “Vota’m”(es pot fer un vot per dia). Com a novetat aquest any no es demana confirmació del vot per correu electrònic així que encara és més ràpid i pràctic. També hi ha la novetat de que podeu posar “m’agrada” als posts del bloc que apareixen en la pàgina dels premis i això també va sumant vots.

Moltes gràcies i que hi hagi sort!

I la persona que menja a la taula de davant nostra, què mira que no aparta la vista ni un moment?

Molts són els cops que ens agradaria veure amb els ulls d’altres persones, i gràcies científics de la Universitat de Munich ja és possible.

EyeSeeCam (càmera a vista d’ull) és una càmera controlada per la vista, així doncs, aquesta enfoca els llocs on fixa la mirada la persona que la porta, gravant-los i transmetent-los a on ordinador.

I com ho fa?

A partir de quatre càmeres i una pantalla acrílica. Les dues primeres, les laterals, són les encarregades de registrar el moviment de l’ull en tres dimensions gràcies al reflex d’aquest a la pantalla.

Una altra càmera, la central, capta una imatge general del que la persona veu i la quarta enfoca exactament el lloc on miren els ulls a partir de servomotors.

Finalment, el que veiem a l’ordinador és una imatge global i el punt exacte on són fixats els ulls està destacada i augmentada.

Aquesta càmera ha estat dissenyada com a ajuda a la ciència i la pedagogia. Per exemple, es podria fer servir per a ensenyar als alumnes de medicina en quins punts concrets es fixa un cirurgià a l’hora de realitzar alguna operació.

Tot i això, fora de l’àmbit científic no li veig molta utilitat. Us imagineu portar-la posada quan aneu amb la vostra parella? No sempre ens fixem en els ulls de les persones…

I per acabar, us deixo amb un vídeo en que es veu en funcionament.

Click here to view the embedded video.

A vegades passa que el pas de vianants no està gaire ben situat o una furgoneta està aparcada just al costat i costa veure si s’apropen cotxes o no. Així doncs, “gràcies” al soroll que aquests emeten, parem l’orella per saber si podem travessar.

Però que passa si aquests són silenciosos? Passar d’una vorera a una altra del carrer pot suposar un perill més important.

Philips hi ha pensat i està dissenyant un pas de vianants LED.

Aquests sistema seria capaç d’avisar-nos a través de senyals lluminoses quan s’apropi un vehicle.

Quan un vianant s’apropés per a travessar el carrer, el sistema es posaria de color verd quan aquests poguessin creuar. En canvi, si es posa de color vermell, serà senyal de que s’acosta un vehicle i ens hem d’esperar a posar els peus a la carretera.

Però aquest sistema no només serveix per avís als vianants: quan no hi hagués cap persona a prop del pas, les llums s’apagarien i els conductors no haurien d’estar tan pendents de si a alguna persona se li acut travessar sense mirar.

Les primeres proves es duran a terme a Holanda, al barri Eindhoven, ja que aquest conté una gran quantitat de cotxes elèctrics.

Us presento en Shinya, un il·lusionista 2.0 amb molta, molta imaginació.

Si parlem de l’HTML, el seu Gran Diccionari de la Llengua seria el W3C, un consistori creat per regular i normalitzar l’ús d’aquest codi i evitar que les empreses privades prenguin el control idiomàtic. Des d’aquest òrgan es regulen les noves versions del llenguatge, tal i com fan els lingüistes, però amb més regularitat, i no cada 50 anys.

Si estem programant una pàgina web en HTML i en català, és possible que molts navegadors no resolguin el text com cal. Caldrà tenir en compte les excepcions, que es redueixen bàsicament als accents i la C trencada. He elaborat una petita taula per aquells que necessiteu utilitzar el català mentre programeu amb HTML. Aquells caràcters complicats de memoritzar però que són necessaris si volem que els navegadors puguin fer una bona transcripció del nostre text.

CARACTER	TRANSCRIPCIÓ HTML
À	À
Á	Á
È	&Eagrave;
É	É
Ì	Ì
Í	Í
Ò	Ò
Ó	Ó
Ú	Ù
Ù	&Uagrave;
Ç	&Çcedil;
*Per fer-les minúscules només cal posar la primera lletra després de & en minúscula. (p.ex. á)

També podeu ajudar als navegadors a llegir correctament el vostre text afegint un atribut a l’etiqueta HTML per indicar en quin idioma parla la vostra pàgina. Aquí un parell de dreceres:

Idioma	Codi
Catlà	<html lang=”ca” >
Castellà	<html lang=”es” >
Francès	<html lang=”fr” >

Idees clau:

• Els llenguatges de programació tenen vocabulari, sintaxis, semàntica i fonètica.
• El 30% de la web està escrita en Anglès, així com la programació.
• Cal crear un marc regulador per fomentar l’evolució i la bona pràctica dels codis emprats. (com el W3C).
• Els caràcters específics provinents d’altres idiomes són difícils de llegir per els navegadors. Cal donar un codi específic per evitar interpretacions errònies.

Enllaços relacionats:

• Documents del W3C traduïts al català.
• Manual d’HTML en català, caràcters especials i més informació rellevant.
• Més informació sobre el W3C.

M’agradaria saber que en penseu ja que és un tema molt extens i que pot crear divergència d’opinions. Cal que s’adaptin millor codis i llengües?.

Com podem veure, a part de la informació convencional com ara la línia, la direcció, l’hora o el temps que falta per al proper comboi, les curioses pantalles també ens informarien d’altres circumstàncies interessants com per exemple la densitat d’ocupació del proper tren, la distribució de les persones en els diferents vagons per a poder escollir de pujar al que vagi més buit, o la cobertura Wi-Fi (wifi al metro, uau!) a la zona.

Així, seria molt més senzill saber on ens hem de situar de l’andana per tal de poder pujar amb la bici al proper metro, per exemple. La informació de la densitat d’ocupació de cada vagó, a més, també se’ns mostraria mitjançant una línia de diferents colors situada a la zona que queda just damunt de les portes del comboi, quan aquest és a l’estació. Ho podem veure tot plegat a la imatge del damunt d’aquestes ratlles.

Un altre tret destacable d’aquestes pantalles és que també ens mostrarien, en directe, notícies d’última hora. Això, tanmateix, ja hauria de ser possible amb els monitors que hi ha actualment a les andanes i combois del Metro de Barcelona, i que –ignoro per quina estranya raó– només funcionen com a bucle de notícies gairebé sempre irrellevants i la majoria, caducades.