Renovat

Ahir llegia a 3cat24.cat l’última entremaliadura de la nostra “apreciada” SGAE. Ara resulta que un restaurant del Vendrell i la societat d’autors han acabat als tribunals perquè  el restaurador s’ha negat a pagar un cànon que la sgae l’hi ha reclamat en concepte de reproducció de música al seu local. Aquests estan en el seu dret de reclamar un cànon per reproducció de música dels seus representats però si el restaurant s’ha negat a pagar-lo, i amb raó, ha estat perquè la música que reprodueix és lliure, és a dir que el seu autor permet la reproducció lliurement i a més no està associat amb la sgae. Ja veurem si fan marxa enrere i renuncien a cobrar-los el cànon, però en qualsevol cas el que és segur és que el restaurant ha fet molt bé de denunciar públicament aquest abús, que segur que altres locals també pateixen però no s’han atrevit a denunciar-ho.

Arran d’aquest cas m’ha vingut al cap altres situacions similars en que la sgae n’ha fet de les seves, les quals he recopilat i comentaré breument perquè veieu de fins a quin punt son capaços d’arribar. Ni ha de molt grosses!

La sgae reclama 9000€ a un poble per la seva festa major

L’ajuntament de Sariegos es va veure sorprès i a l’hora preocupat quan li va arribar una notificació de la societat d’autors en que es demanava el pagament de 9000€ per les diferents cançons versionades i reproduïdes per els seus veïns en motiu de la celebració de la festa major del poble. En la mateixa notícia es comenta que la sgae va aconseguir acabar amb un certamen de nadales a favor dels discapacitats que es celebrava benèficament en exigir als seus organitzadors un cànon de 300€.

Font: Diario de León

Els casals d’avis tenen que pagar a la sgae per veure la televisió

Aquest cop no tenim que anar tan lluny a buscar un altre cas problemàtic ja que els casals d’avis del Ripollès han estat obligats per la sgae a pagar una quota de 20€ mensuals perquè els avis de la comarca que acudeixen a aquests centres puguin veure la televisió. En aquest cas segons diuen la llei els empara, però èticament és una bona tocada de nassos i demostra l’afany recaptador d’aquesta societat.

Font: 20 minutos

La sgae exigeix a una perruqueria catalana un cànon per posar la ràdio

Aquest cas va ser molt sonat fa cosa d’un mes ja que va aconseguir que totes les perruqueries fessin front comú en contra d’aquest fet i va tenir molta repercusssió en la prensa. Fins i tot a buenafuente en van fer una paròdia, on la sgae va tornar a ficar-hi la pota en dir que els pròxims en rebre seran els taxistes per posar la ràdio.

Font: 20 minutos

La sgae exigeix 95€ a un institut per representar una obra de Lorca

Inicialment la sgae va exigir a l’ajuntament de La Corunya que no autoritzés a un institut de secundària a que els seus alumnes representessin l’obra “Bodas de sangre” de Federico García Lorca, ja que aquesta tenia uns drets d’autor i es tenia que pagar per la seva representació. Al final van tenir que fer marxa enrere amb la seva pretensió, ja que l’institut es va posar en contacte directament amb els propietaris d’aquest dret d’autor els quals no van dubtar en autoritzar al centre a que fes la obra de teatre i lògicament sense obtenir res a canvi.

Font: El mundo

La sgae tindrà que pagar 60.000€ per gravar una boda sense autorització

Una altre de molt sonada en el seu moment va ser la polèmica originada quan la sgae va colar un dels seus inspectors a un casament i armat amb una càmera de vídeo es va dedicar a filmar la celebració de la boda per obtenir proves que demostressin que es reproduïa música sense haver pagar prèviament el corresponent cànon. Per el que sembla així va ser amb la qual cosa la societat d’autors va fer arribar a la parella recentment casada la recepta amb l’import a pagar. Aquests lluny de acatar-ho i pagar-ho van denunciar els fets a la premsa i al tribunal, el qual va acabar condemnant a la sgae a pagar els 60.000€ per violar la seva privacitat al gravar la boda sense l’autorització pertinent. Ho pitjor del cas és que la pròpia sgae va reconèixer que aquesta era una metodologia habitual i que seguirien fent ho mateix.

Font: El mundo

La sgae deixa al Club de Futbol Badalona sense l’himne del seu centenari

En motiu del seu centenari el Badalona va decidir elaborar un nou himne per la qual cosa va contractar el servei de dos artistes, un perquè escrigués la lletra i un altre per que composés la música. A l’hora de la veritat es veu que només el primer va cedir els drets de reproducció al club, per la qual cosa la sgae s’hi va posar per el mig i va advertir al club que tenia que pagar 140€ per partit per tal de poder reproduir el seu himne durant la sortida dels jugadors així com la música d’animació que es posava abans i després dels partits. Finalment i desprès de moltes negociacions sense èxit el Badalona va optar per pagar les quantitats pendents i deixar de fer sonar l’himne i música al seu estadi.

Font: La vanguardia

Com veieu hi ha notícies per a tots els gustos, algunes en que fins i tot no saps si riure o plorar. I em pregunto jo, aquesta imatge de recaptadors compulsius i sense escrúpols que s’estan guanyant aquesta colla de sangoneres no arribarà a un punt que serà del tot contraproduent per als artistes que defensen? Perquè jo conec més d’una i de dues persones que han deixat de comprar certs discs de música perquè el seu autor està afiliat a la sgae. I un altre tema és el dels cànons dels cd’s, mp3, discs durs etc. Millor ni en parlem, que la diríem massa grossa.